Morihei Ueshiba O-Sensei

Neix a Tanabe (Japó) el 14 de desembre de 1883 a la provincia de Kii,actualment prefectura de Wakayama. És l'unic nen d'una familia de quatre fills. El pare de Morihei, Yoroku, era descendent d'una familia de vigoróssos samurais i hereda les característiques físiques del seu avi, Kichiemon, fundador del clan Ueshiba, conegut en el seu temps en tot el Japó per la seva talla fora del comú i força prodigióssa.
La mare de Morihei, Yuki una parent del clan Takeda (una de les més il.lustres families de samurais) era una dona piadosa,cultivada i una de les més hàbils caligrafas de la prefectura.
Aparentement Morihei ha nascut prematur i durant temps va ser un nen de salut fràgil. Essent adolescent s'interessa per cultivar la seva força física traballant en el port aixecant pessades caixes de fusta i tirant de les xarxes dels pescadors. També carregava peregrins a la seva esquena per portar-los al Santuari de Kumano situat a una distancia de 80 Qm.

Entra a l'Institut de Tanabe fins més d'un any, l'abandona i s'inscriu en una escola privada de comptabilitat als 5 anys. Estudia els nou clàssics xinessos; als 6 anys literatura clàssica japonessa i xina; als 7 anys estudia la secta del budisme Shingon sota la direcció del religios Mitsujo Fujimoto; als 10 anys el budisme Zen del temple Homanji.

Comença la pràctica del Budo.Vers els 15 anys, els seu pare l'incita a practicar el Sumo i la natació antiga japonessa.

Estudia el Jujutsu de la escola Tenshin Shinyoryu, sota la direcció de Tosawa Tokusaburo, tambié el Ken-jutsu de la escuela Shinkague.

1904 - 1905

Morihei Ueshiba participa en la guerra de Nichiro, al front de Manxuria i tambié ensenya l'ús de la baioneta a les tropes regulars a l'inici de la guerra russa-japonessa.En els seus permissos practica el gotoha yagyu jujutsu.

Estudia judo-kodokan continuant l'estudi del gotoha yagyu jujutsu. Durant aquest periòde participa activament en la vida del poble. Participant en la defensa de temples de la regió contra una decissió governamental ordenant la seva destrucció. Al cap d'un grup que es deia Kishu s'en va a Hokkaido a desbroçar terres verges. Al 1915 marxa per trobar-se amb Takeda Sokaku i estudiar el daito ryu jujutsu.

1918

El seu pare es troba greument malalt hi ha de tornar a Tanabe, però el seu pare mor durant el trajecte del viatje de tornada. Sentint-se culpable d'haver deixat a seu pare tant temps sol, decideix anar a Ayabe a demanar calma mental al pare Deguchi Onisaburo, de la secta Oomotokyoo.

Es fa membre del movimient Oomoto i s'instala amb la seva familia i construeix un dojo, el Ueshiba Juku.

En la seva recerca del budo, es diplomat per l'escola Shinkague de ken-jutsu. Mestre Ueshiba anomenarà a la seva escola Daito-ryu Aiki jujutsu, però a continuació Takeda Sukaku utilitçarà la mateixa terminología per designar la seva escola.Per diferenciar-se, anomena a la seva escola Ueshiba ryu-jujutsu fins 1924.

Decideix anar-se secretamente a Mongòlia amb 3 dels seus deixeples més pròxims i construir un reinat ideal. Són fets prisioners i són salvats gracies a la intervenció del consul del Japó, però aquesta expedició va ser molt important on Morihei Ueshiba O-Sensei va tenir una experiència quan caminant per un camí són atacats i els disparent. Pendent de l'atac, el Mestre Ueshiba percebeix com una bola blanca que esquiva, pivotan, a l'instant la bala real arriba. Com aquesta visió es repeteix, ell compren que aquesta llum blanca és la voluntat de disparar de l'enemic que es manifesta també sobre una forma energética. Morihei Ueshiba O-Sensei va viure així la recerca més profunda del budo: el Sen no sen, que significa anticipar-se per anticipato. Al tornar d'Ayabe, el Mestre Ueshiba continua les seves ensenyances, però el seu budo a canviat i comença a parlar de técniques divines (Kamu Waza).

1925

Rep la visita d'un oficial de la marina que és professor de Kendo. Després d'una discussió aquest oficial l'ataca amb una espasa de fusta (bokken). Cada atac va ser esquivat fácilment pel Mestre Morihei Ueshiba. A continuació explica a l'oficial que abans de cada atac veu com una llum blanca que esquiva. Sortint a continuació al jardí per anar a rentar-se les mans té la sensació d'estar paralitçat i al mateix temps és invadit per un sentiment molt agradable. A continuació explica que ha sentit l'Univers tremolar i un esperit dorat surt del terra que envolica el seu cos i el canvia en un altre, fet d'or. És la seva segona experiència, el seu Satori (il.luminació): ell compren llavors que no existeix res més a l'Univers que l'Amor.

Convidat per l'Almirall Takeshita es trasllada a Tokio per donar a coneixer la seva art, que per aquell temps es conexia com Aikibudo.

1928

Construeix un dojo a Ushigome Wakamatsucho que es diu Kobukan.

Crea una associació per el desenvolupament del budo.

El Kobukan agafa el nom de Kobukai i el president serà Isamu Takeshita. A l'any següent es crea un comitè per la promoció del budo.

És un any “frontissa” en el progrés del budo del Fundador. És en efecte al final d'aquest any que es produeix una altre experiencia espiritual el que fà a canviar el nom d'Aikibudo per penetrar completamente en l'Aikido: “En aquest moment vaig oblidar totes les técniques que jo havía aprés i vaig tenir que fer de nou les técniques ancestrals. I aquestes técniques són per ensenyar que el mon senser és com una familia i no hi ha d'extrangers”.

1942

Durant la guerra, amb un acord amb l'administració de tots els budos, l'Aikibudo és afiliat al Butokukai i Minoru Hirai, el director del dojo, és enviat al Butokukai com delegat del Mestre Morihei Ueshiba. Sobre aquesta base la denominació Aikibudo és cambiada d'una forma oficial en Aikido, quedant registrat oficialment.

1948

Al 9 de febrer, el nom oficial de l'organització serà Aikikai (Asociació Aiki). Abans del 1948 i degut a l'ocupació, les arts marcials estaven prohibides, i el kobukai tancat.

1948 - 1969

El Mestre continua les seves ensenyances fins al final de la seva vida i es desplaça sovint a Iwama, Shingu (Wakayama) i Osaka (Kyuushuu). Quan tenia 60 anys rep la medalla Shiju Hosho del govern japonés.

El 26 d'abril de 1969, a la edat de 86 anys, mor aquest home excepcional. Les seves cendres es troven al cementiri de Tanabe (la seva ciutat natal).Els seus cavells i la seva barba estàn a Iwama, a Ayabe, dins del ninxo de la familia Ueshiba, i a Kumano Honguu i Kumano Juku, a l'altar del dojo d'Hikitsuchi Michio Sensei.